La indústria farmacèutica és entre les més ben pagades, però la crisi ha transformat els perfils professionals que demana El sector farmacèutic ha estat tradicionalment acíclic, però la crisi actual l’ha contagiat a través del dèficit públic: el director general de farmaindustria, Humberto Arnés, va assegurar fa uns dies que el sector viu “el pitjor moment de la seva història”. No obstant això, l’escola de negocis Eada i el grup ICSA acaben de publicar un estudi que demostra que la retribució del sector farmacèutic continua estant per sobre de la mitjana, tant als nivells directius (9%) com entre el comandament intermedi (15%) i els empleats (12%). “Desenvolupar un fàrmac suposa
una mitjana de 1.000 milions d’euros i 10 anys d’investigació, i rendibilitzar aquesta inversió requereix professionals molt qualificats i motivats: i per això els salaris són més alts que la mitjana”, argumenta Juan Carlos Serra, director del màster en Màrqueting Farmacèutic d’Eada. L’estudi revela, tanmateix, que alguns perfils han vist
com se’ls reduïa lleugerament la retribució els últims anys, “en molts casos a causa del descens de la remuneració variable a conseqüència de la crisi”, explica Serra.
És el cas dels visitadors mèdics, els més afectats per canvis com el nou decret de prescripció per principi actiu. “En alguns casos ja no té sentit que el visitador ensenyi productes al metge, perquè el metge ja no té poder per prescriure’ls”, explica Iñigo Usandizaga, mànager de Michael Page Healthcare. Això, juntament amb factors com el sobredimensionament de les xarxes comercials, ha provocat una retallada de llocs de treball i un reajustament salarial al voltant del 10% en els nous fitxatges.
En contrast, i ja que la nova legislació ha traspassat poder de prescripció al farmacèutic, ha augmentat la demanda de visitadors de farmàcia. “El visitador mèdic recomana el producte, però el de farmàcia, ha de vendre’l –explica Sergio Hinchado, mànager nacional de Life Sciences de Hays–. Són perfils molt diferents i les empreses prefereixen candidats amb experiència en farmàcia”.
Hinchado opina que alguns visitadors mèdics afectats per les retallades poden reciclar-se per a aquests llocs, “sobretot aquells que treballaven en temes especialitzats com l’oncologia”. Altres sortides per a aquests professionals, segons Juan Carlos Serra, d’Eada, és incorporar-se a empreses de gestió externa de visita mèdica, o formar-se en Màrqueting per optar a un altre tipus de llocs més en auge.
Amb la nova legislació, part del poder de prescripció ha passat també a les administracions públiques; i per això el sector demana ara noves figures: director de relacions institucionals, accés a mercats i tècnic en farmacoeconomia, encarregats de negociar amb les administracions públiques i d’introduir els fàrmacs de la companyia en els protocols hospitalaris. Una altra figura emergent, sobretot a les grans multinacionals farmacèutiques, és la del medical science liaison (més coneguda per les seves sigles,MSL). “La seva missió és contactar amb els líders d’opinió (KOls) de la seva àrea terapèutica i establir una relació científica per donar suport a la venda de productes de laboratori –apunten Virgínia Molina i Almudena García, de Randstad Professionals Health&Pharma–. És una de les posicions amb més demanda per la posició estratègica
que ha adquirit dins de les companyies i per la dificultat detrobar professionals que s’adeqüin al perfil”.
Entre els perfils tècnics, la nova legislació europea impulsarà la contractació de persones expertes en farmacovigilància. Un altre perfil en auge és el líder de projectes de millores operacionals per poder reduir costos. “El sector farmacèutic sol ser reticent a contractar professionals d’altres indústries, però per a aquest tipus de llocs s’acostumen a fitxar experts de l’automoció o abuscar gent a l’estranger”, explica Usandizaga.
Font i fotografia: notícia de La Vanguardia 04/03/2012