Investigadors de la Universitat de Göteborg, a Suècia, han desenvolupat una prova que mesura una variant específica de la proteïna tau en mostres de sang ordinàries. La prova simplifica buscar un dels dos canvis patològics en el teixit del sistema nerviós que caracteritza la malaltia d’Alzheimer.
Un dels canvis que s’observen en el teixit de sistema nerviós quan es desenvolupa la malaltia d’Alzheimer és la formació d’aglomeracions extracel·lulars d’una proteïna anomenada beta-amiloide. L’altre canvi en què es basa aquesta prova per diagnosticar aquesta malaltia són les neurofibril·les, compostes per la proteïna tau, que s’adhereixen a petites lesions, anomenades cabdells neurofibril·lars, en les neurones de cervell a través d’un procés bioquímic conegut com a fosforilació.
El nou mètode desenvolupat es basa en el mesurament de la proteïna tau fosforilada —específicament, la variant P-tau181— en mostres de sang ordinàries, a partir d’un mètode ultrasensible conegut com a single molecule array (Simoa). El mètode Simoa pot mesurar nivells considerablement més baixos de biomarcadors de proteïnes que altres mètodes analítics.
Els resultats mostren que el nivell de P-tau181 és molt elevat en l’Alzheimer, fins i tot en la seva fase inicial, cosa que es coneix com a deteriorament cognitiu lleu. No obstant això, aquest nivell elevat només es va trobar en els pacients que també tenien plaques amiloides, com va revelar la càmera PET.
L’anàlisi de sang, a més, es va mostrar molt eficient per distingir l’Alzheimer d’altres malalties cerebrals, com ara la demència frontotemporal i la malaltia de Parkinson, en què el nivell de P-tau181 a la sang era totalment normal.
Els investigadors creuen que conèixer el nivell de P-tau181 al plasma sanguini serà un marcador molt important per mostrar i monitorar l’eficàcia dels nous fàrmacs contra l’Alzheimer que s’estan desenvolupant avui dia.
Font: