La pandèmia no només va transformar l’activitat econòmica mundial, sinó que també va consolidar el model de treball a distància. La necessitat de mantenir el rendiment empresarial sense poder sortir de casa va obligar moltes empreses a confiar en un sistema fins al moment poc utilitzat. Després del confinament, moltes organitzacions van mantenir el teletreball com a part total o parcial de la seva rutina, mentre que altres han preferit tornar completament a la presencialitat.
Durant la pandèmia, la taxa de teletreball intensiu (més de la meitat dels dies) a Espanya va arribar al 16%. Actualment, el percentatge se situa en el 7,5% i la del teletreball ocasional al voltant del 7,1%. Això vol dir que, a dia d’avui, un de cada tretze treballadors espanyols fa la major part de la seva jornada laboral des de casa. Aquest descens mostra un retrocés lògic respecte als anys més excepcionals, però també fa palès que el teletreball s’ha reafirmat com una metodologia de treball àmpliament estesa al nostra país.
Una de les causes que explica aquest fet és la consolidació del model de treball híbrid, que combina dies de treball presencial i dies de treball remot. Per a molts empresaris, treballar alguns dies des de casa i alguns dies a l’oficina representa el punt d’equilibri entre el control de l’empresa i la flexibilitat del treballador.
Tot i els bons resultats que el teletreball va oferir durant el confinament, a Espanya continua dominant la cultura del “presentisme”, segons la qual un treballador és molt més eficient quan està assegut presencialment a la feina. A més, l’estructura econòmica del país dificulta que les taxes de teletreball s’elevin gaire més, ja que tenen molt pes sectors com el turisme i el comerç, on predominen feines d’atenció presencial al client.
En resum, el teletreball s’ha consolidat com un model de treball força estès a Espanya, especialment en sectors com el tecnològic, però continua molt per sota de la mitjana europea (24%). Aquesta diferència posa de manifest que la seva implantació encara és limitada i que depèn de les característiques econòmiques i la cultura empresarial decada país.