Els emprenedors són empresaris amb la ‘L’ de pràctiques.Tenir una bona idea no garanteix que el negoci tiri endavant i creixi. Conèixer els defectes és la clau de l’èxit dels quals comencen. Steve Jobs va crear Apple en 1976, una empresa que per una mala gestió li va costar el lloc: va ser acomiadat per la persona que va contractar com a president i va dimitir. Aquest va ser el primer error de Jobs que va esmenar tornant a la companyia deu anys després, primer com a assessor interí i després com a president. llavors va dir:“ Apple compta amb alguns actius estupends però, al meu entendre, sense una mica d’atenció, la companyia podria… podria… podria… –estic tractant de trobar la paraula correcta–. Podria… podría morir”.
Les desavinences amb els socis i les males contractacions poden provocar la mort prematura de negocis. De fet, més del 70% de les empreses fracassen abans de complir cinc anys. José Luis Cuena, soci del bufet Cuena Associados, explica que “les conseqüències d’una picabaralla amb el soci són fatals si abans no es compta amb una estructura jurídica adequada. Alguns dels novençants ni tan sols han fet un pla d’empresa”, es lamenta. Però això és només el principi. Aquestes són algunes de las temptacions en les quals cauen els emprenedors novençans.
1)Els pagaments. Existeixen unes despeses fixes que no es poden Passar per alt.Així, els impostos trimestrals es paguen en funció de l’activitat i de la plantilla.I també la nòmina de cada empleat té retenció que cal pagar a Hisenda. Si dirigeix una empresa que genera beneficis, convé no disposar dels diners més enllà de la nòmina que s’ha assignat, no es tracta del seu compte personal. Para cal comptar amb l’aprovació dels socis.
2)L’iva. Algunes activitats contemplen aquest concepte i unes altres estan exemptes. En aquest últim cas, l’empresari no pot deduir-se les despeses que generi aquesta tasca.
3) Contractes. Hayque valorar aspectes burocràtics referits a la contractació de personal, sobretot en el cas d’incorporar a empleats no residents que generen altres impostos.
4) Finançament. Es tendeix a sobrevalorar les tartup, la qual cosa eximeix de realitats que tenen a veure amb el finançament de la idea i es recorre a la cerca de capital propi oblidant vies alternatives. El capital de risc és una opció, però els experts adverteixen que de vegades els seus objectius econòmics no coincideixen amb els quals té l’emprenedor del concepte del negoci.
5) Creixement. L’expansió no pot ser a costa de la companyia. Íñigo Mans, soci fundador de Avalon Xarxa d’Experts i que ha participat en la creació d’impulsant pimes. com, un portal que busca el desenvolupament de les petites i mitges empreses, recomana un pacte entre socis: “Cal fugir del mèrit unipersonal. Les grans empreses neixen de les aportacions d’un equip”. Finalment Michel Oroquieta, sotsdirector de Tormo&Associados, adverteix que un èxit inicial pot posar en perill el futur: “Els ingressos no recurrents no van a tornar, per això cal descomptar els atípics que genera el negoci. No gestionar un èxit casual pot matar a l’empresa”.
Compte amb:
Pla deempresa. Analitzi el sector en el qual va a operar, la competència a la zona i com aportar valor añadido.un bon pla d’empresa pot salvar una idea poc brillant, però no viceversa.
Socis.Eviti amics i familiars si no són realment competents, i encara així, estableixi una estructura jurídica i un pacte de sortida adequats per no perdre el control del negoci.
Èxit prematur.Una elevada rendibilitat inicialno garanteix beneficis futurs si no es gestiona amb cap.Reinvierta el guanyat,no es penedirà.
Expansió o diversificació. Si ha fet el pas deemprendedor a empresari valori
cada oportunitat de creixement. La franquícia, el capital de risc o l’entrada d’un nou soci no han d’acabar amb el nom i el futur de l’empresa.
10 fallades històriques en l’elaboració d’un pla de negoci
* Ser tot per a tots. No es pot fer un pla que arribi a tots els públics
* Ser avorrit. El lector ha d’estar interessat des de la primera pàgina del projecte. No oblidi un bon logotip.
* Mesurar la grandària del mercat amb massa optimisme.
* Manca de confiança per vendre el producte.Confiï plenament en la seva idea però sense obviar a la competència.
* Insistir a esmentar la mateixa idea des de diferents perspectives.
* Utilitzar un llenguatge molt específic. Recorri a frases senzilles i concretes per definir el negoci.
* No ser consistent. Elimini contradiccions i asseguri’s de ser coherent.
* No incorpora comentaris aliens. Present el pla als seus contactes de confiança i valori les seves opinions.
* Prendre en compte les perspectives de molts pot desvirtuar el model.
* No reconèixer la competència. Analitzi a fons el mercat, tracti de destacar en determinades àrees
Companyies que van sortir d’un garatge i van triomfar al món
Un dels garatges més famosos va serlloc del naixement d’Apple. Però l’empresa de la poma no ha estat l’única que va aprofitar aquest espai com a taller de proves. Aquestes són cinc de les més famoses:
* Amazon.com. El garatge de Jeff Bezos en Bellevue (Washington) va presenciar el naixement d’aquesta companyia que va vendre el seu primer llibre online en 1995 i va sortir a borsa dues añosdespués.
* Harley-Davidson. Un rafal de deu per quinze metres va ser testimoni del naixement d’aquesta marca. En1901 William S. Harley, 21 anys, va dissenyar la construcció d’un
* Petit motor que accionés una bicibleta, un projecte que va fer realitat al costat del seu amic Arthur Davidson. En 1903 es va fundar Harley-Davidson.
* Google. En 1998, quan Larry Page i Sergey Brin eren estudiants de postgrau, van utilitzar el garatge de Susan Wojcicki per establir les pautes del que ara és el major cercador online.
* Mattel. El glamur de Barbie gens té a veure amb el garatge del Sud de Califòrnia en el qual Matt Matson i Elliot Handler van començar a utilitzar raspadures de marcs per crear cases de nines i on van fundar la companyia en 1945. La primera Barbie arribaria en 1959.
* Yankee Candle. Michael Kittredge tenia 16 anys quan en 1969 va fer la primera espelma perfumada en el seu garatge. Avui és el major fabricant d’espelmes perfumades en els EUA
Font: notícia diario Expansión 10/02/2012