Motivacions, beneficis, èxits i errors que s’amaguen darrere les aplicacions mòbils de les empreses
Les aplicacions mòbils (les app) estan a l’alça, i les empreses ho saben. Després del boom de les xarxes socials, ara és el torn d’aquestes aplicacions informàtiques dissenyades per ser executades en telèfons intel·ligents. Les empreses han trobat una nova via per comunicar-se de forma directa amb els seus potencials clients, i el mercat espanyol no podria presentar un millor escenari.
Espanya és el primer dels cinc principals estats d’Europa amb major presència de smartphones (63,2%), segons un informe recent de la Fundación Telefònica. A més, la seva penetració, malgrat la crisi, manté una tendència ascendent, i el temps que la gent dedica a connectar-se a Internet des del telèfon mòbil augmenta de forma constant.
Per a què serveix?
Aconseguir desenvolupar un vincle emocional més estret amb el client, obtenir un increment de les vendes, o rebre informació acurada de la navegació dels potencials consumidors són algun dels triomfs que pot provocar una aplicació mòbil d’èxit per a una empresa.
Grans i mitjanes empreses catalanes de renom s’han adonat que, darrere de la pressió de desenvolupar una app per tal d’estar al dia, explotar aquest canal comunicatiu té unes grans virtuts. Per començar, les apps permeten “tenir presència en totes les eines del món digital per poder estar en constant contacte amb els clients i mantenir-los informats des de totes les vies de comunicació disponibles”, segons explica un portaveu del Centre Comercial La Maquinista, que n’ha desenvolupat una.
Alhora, les app ofereixen “un vincle més estret amb l’usuari i, per tant, la marca es torna més rellevant i accessible”, apunta l’empresa Mango. Amb l’objectiu últim d’”oferir la millor qualitat de servei al major nombre possible de terminals i de la forma més accessible”, tal i com declaren fonts de La Caixa.
Com pot ser exitosa una ‘app’?
El millor que li pot passar a una aplicació és que sigui molt descarregada i que canviï els hàbits de consum de la gent. Per exemple, l’app de La Caixa reuneix aquestes dues característiques. Primer, és l’aplicació amb major nombre d’usuaris de serveis financers a través de terminals telefònics d’Espanya; i segon, ha acabat desbancant els caixers en nombre d’operacions, i ja és el segon canal més utilitzat pels seus clients, per darrere de la banca en línia.
Què s’ha de fer per aconseguir un èxit com aquest?
L’aplicació ha de ser funcional i cal que la companyia “posi els interessos dels usuaris per davant dels de la companyia”, apunta el professor del Departament de Direcció de Màrqueting d’Esade Franc Carreras. També ha d’oferir un diferencial. Joan Ignasi Ribas, que és director del postgrau de Disseny Interactiu per a Apps de l’IDEC, parla d’una barreja entre “creativitat, innovació, introducció d’idees noves i un discurs sorprenent que estimuli els seus usuaris”.
Això sí, el professor subratlla que “s’ha d’integrar l’aplicació dins l’estratègia transmèdia de comunicació de l’empresa”. Amb tot plegat, es pot arribar a treure molt redit del context de crisi, canvi i volatilitat d’avui dia: “L’avantatge de la situació actual és que les bones idees poden arribar a modificar significativament el mercat”, detecta Ribas.
De franc, quasi de franc o de pagament?
En el cas de les apps per a empreses, el debat queda establert entre la gratuïtat, o la quasi gratuïtat a través del freemium, és a dir, oferir els serveis bàsics de forma gratuïta, però cobrar pels especials o més avançats. En aquest sentit, la pregunta fonamental és si se’n vol treure una benefici directe o no.
En ambdós casos, s’ha de plantejar com una estratègia més de màrqueting. I llavors, s’ha de decidir entre “evitar crear més barreres als clients” de forma absoluta a través de la gratuïtat, com assegura Carreras; o buscar un benefici a posteriori realitzant estratègies de fidelització, que és d’on s’obtenen “els ingressos importants”, com declara Ribas.
Quin error es pot cometre?
L’error més comú que cometen les companyies és un de simple i bàsic: “Infravalorar el repte que representa donar a conèixer una app un cop creada”, assegura Carreras. I afegeix: “Sovint els pressupostos només contemplen el desenvolupament tecnològic en totes les seves versions i obvien els costos associats en difondre la seva existència”.
“Una aplicació pot tenir un cost d’entre quatre i set xifres, depenent de la seva complexitat”, adverteix el professor Ribas. No difondre-la correctament pot suposar una enorme despesa inútil per a una companyia. Això sí: “Si la proposta no té un valor prou alt, l’app quedarà oblidada entre les dotzenes d’apps que només es fan servir un cop en la vida”, tem l’expert d’Esade.
Font: http://www.viaempresa.cat/ca/notices/2013/07/empreses-que-s-apunten-a-les-app-1585.php