El PTV va néixer fa 25 anys com el primer parc tecnològic de l’Estat. En aquest temps, ha estat motor de canvi de la comarca per la seva aposta per les empreses de les noves tecnologies
“La indústria tecnològica ha de complementar els sectors tradicionals”
Abans de començar l’entrevista, el director del Parc Tecnològic, Francesc Martos, reflexiona sobre l’especial número 50, en què li vam demanar un artícle en positiu sobre la situació actual. Pel que explica, el text li va costar tot un viatge de tres dies a Tallinn per reflexionar-hi i un vol des de la capital d’Estònia fins a Munic per redactar-lo. Això, malgrat el bon estat de salut que presenta el PTV als seus 25 anys.
Costa trobar motius per ser positiu?
És complicat per dues raons: perquè la situació és difícil i perquè l’entorn i els problemes que han d’afrontar les persones en el dia a dia són complexos. En un entorn innovador com aquest, és fàcil trobar empreses . que tiren endavant la seva feina, però hi ha un problema de finançament. Això no afecta les companyies que estan al PTV, però sí els seus clients.
A l’octubre, el PTV farà 25 anys. En quin moment es troba?
Vam ser el primer parc tecnològic de l’Estat, però ara n’hi ha una gran prolifera ció. Això fa que moltes instal•lacions puguin semblar més innovadores. Criden més l’atenció, però tot això encara s’ha de pagar via crèdits o ajudes. En això tenim un gran avantatge, ja que tot està pagat.
Com a pioner, creu que el PTV ha complert amb els seus propòsits?
Al principi es va enfocar cap a les TIC, el que venia d’Amèrica en aquell moment. La idea era fer un Silicon Vallès. Però la realitat és tossuda, i ens ha definit com un parc multisectorial per bé. Tenim empreses ambientals, farmacèutiques, enginyeries, i només així podem tenir futur.
Un estudi de la UB deia que Cerdanyola és la tercera ciutat de la província amb més capacitat d’atraure empreses tecnològiques. Quin paper ha tingut el PTV perquè sigui així?
Una de les coses curioses que vaig detectar en arribar és que, a les entrades de la ciutat, hi ha cartells que diuen “Cerdanyola: ciutat universitària i tecnològica”. Això fa referència a la UAB i a nosaltres. Amb els anys s’ha creat un parc científic i s’està treballant amb el Sincrotró, però no es pot negar que l’origen és el PTV.
Ha transformat la ciutat?
Totalment, fins i tot en la població. Ara hi ha molta gent que treballa al parc i que viu a l’entorn de la ciutat. Al principi, la immensa majoria de la gent vivia a Barcelona.
El rector de la UAB ens comentava que la comarca no havia reconegut la universitat com es mereixia. Té aquesta sensació amb el PTV?
Per la meva vessant local, crec que els municipis quan reben una instal•lació important i que supera l’abast de la ciutat, ho interpreten com pràcticament una invasió. No podem oblidar que el PTV té els seus orígens en acords entre la Generalitat, el Consorci de la Zona Franca i el CIDEM. Això ha canviat perquè ens hem obert a la ciutat. Som un espai disponible per a l’Ajuntament i les associacions locals, i ja no som vistos com una imposició.
Creu que el futur de la ciutat passa per aquesta especialització tecnològica?
De fet, tenim el reconeixement del Govern central com a Ciutat de la Ciència i la Innovació. Això no és casual. El PTV només és un detall, però el potencial de la B- 30 és enorme, fins al punt que hi ha qui pensa que és superior a la mateixa Barcelona.
Hi hem d’entrar a competir?
Si ens hi barallem perdrem, Es tracta de sumar. Barcelona, el seu entorn i la B- 30 tenen un gran potencial.
Creu que aquests sectors tecnològics vénen a substituir la indústria pesant que domina al Vallès?
Han de conviure-hi. La indústria tecnològica té un component que, no només no substitueix la indústria tradicional, sinó que la complementa. Tenim exemples com el de la Fundació Ascamm. Ells tenen la capacitat d’oferir millores tècniques a productes que, en un principi, no són competitius.
Com és la relació del PTV amb la resta de parcs que han sorgit al seu voltant?
Fa un temps, el responsable del Parc de l’Alba va dir que el més important de les instal·lacions eren els seus veïns.
No entren en competència?
Tenim una relació fluïda, amb reunions cada dos mesos amb el PRUAB, el Parc de l’Alba i Creàpolis. De fet, si ens ve un usuari que necessita 10.000 metres quadrats, i que no tenim, els adrecem al Parc de l’Alba. Podem xocar en algunes situacions, però el més important és sumar.
Però quin és el sentit que hi hagi tants i parcs tecnològics en un espai tan reduït?
El PTV és purament tecnològic. Nosaltres busquem investigació aplicada, dirigida a les empreses. El PRUAB, en canvi, té una part més important de recerca aplicada, mentre que Esade estan més dirigits al negoci. Tot i això, les empreses poden anar d’un lloc a l’altre.
No ha citat el Parc de l’Alba. Al PTV li hauria interessat assumir projectes com el Sincrotró?
El Sincrotró té una inversió pactada de 200 milions d’euros i una dinàmica pròpia. La gràcia és que l’espai es pot aprofitar de la seva activitat. Al seu moment es va plantejar que això fos l’ampliació del PTV, però per raons polítiques es va evitar. Arribats a aquest punt, cal evitar duplicitats i col• laborar.
El total d’empreses del parc té una facturació de 977 milions. És una mostra de bona salut?
El sector tecnològic també s’ha adaptat als nous temps, i han baixat preus. Només així les empreses han pogut augmentar la seva producció i la facturació. l’estratègia interna és la mateixa: fer més amb menys recursos. Els nostres 10 treballadors interns són polivalents, i podem oferir als nostres usuaris serveis que no ens suposen cap cost. Així hem pogut mantenir una comunitat de 3.000 persones amb aquesta facturació global.
És dels pocs parcs públics amb voluntat de rendibilitat econòmica?
La major part dels parcs espanyols viuen de les subvencions de les administracions. El PTV ha pagat les inversions que es van fer al seu dia, i no ha necessitat aportacions dels seus accionistes. Tenim un potencial immobiliari prou important i una plantilla molt ben dissenyada. Hi ha parcs molt més petits amb un volum de personal molt més gran. En el futur, serà imperdonable mantenir una actitud de màniga ampla.
Quan visita parcs d’arreu del món i compara amb el que tenim aquí, què hi troba a faltar?
Res.Tenim parcs al nivell de les millors instal•lacions dels Estats Units. El que sí que està passant és que ens estem quedant fora del mercat. Quan es parla de la crisi mundial ens estem referint a l’europea i, fins i tot, del Mediterrani. Durant el viatge a Tallinn, els estonians ens van dir que feien negocis amb el seu entorn, com Alemanya, Suècia o Rússia, que van creixent. Aquest any també hi ha hagut representants africans; aquest continent està entrant amb força a les noves tecnologies. La crisi ens està deixant fora de joc.
Xarxes socials
Francesc Martos és radical en la seva defensa de les xarxes socials per a les empreses. No només ho veu com una eina útil, sinó que considera el seu ús com a “imprescindible”. “Abans, coneixíem la ràdio i la televisió com a únics mitjans d’expressió, però ara tenim a l’abast les xarxes socials, que ens permeten donar a conèixer el nostre treball d’una manera simple i gratuïta”, defensa. Martos considera que el màrqueting ha trobat una gran via de promoció en les xarxes socials, i defensa la seva utilització en l’entorn laboral. “Fa uns anys, si hagués vist un treballador connectat a Facebook, potser m’hauria enfadat, però avui sé que està treballant per al parc, perquè és una eina fonamental per a la nostra promoció”.De fet, xarxes com linkedin, Facebook o Twitter promouen un dels valors més defensats pel PTV, com és el treball en xarxa. Els 3.000 treballadors de les seves empreses poden contactar-hi amb les companyies afiliades.
Font: revista B30 (nº51) setembre2012