L’ edifici que acull el Sincrotró Alba, al costat del campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), presenta encara un aspecte desèrtic, amb poca activitat, però la situació és diferent en el seu interior.
Després de dos anys de proves i calibratges, els feixos de llum han començat a realitzar aquesta setmana els primers experiments científics amb finalitats concretes. Viatjant a 300.000 quilòmetres per segon, travessen la matèria i desentranyen la seva estructura interna.
La gran infraestructura s’ha estrenat analitzant el comportament d’uns sorprenents materials superconductores, segons una proposta conjunta de la UAB i el CSIC, i ja té un calendari d’encàrrecs fins a finals d’any.
Explica Inmaculada Ramos, responsable de l’oficina d’usuaris que han rebut 203 propostes de grups que volen utilitzar el Sincrotró per als seus treballs, però desgraciadament no han pogut donar hores més que a 50.
El problema és que el Sincrotró creix més lent del que desitjaria la comunitat científica i els seus propis gestors. És la crisi, per descomptat.
Amb el pressupost congelat, el Sincrotró difícilment podrà acollir les 32 línies de llum ( i els seus respectius laboratoris d’anàlisis) previstes en els plans inicials, cadascuna amb unes prestacions concretes.
L’edifici i el circuit circular per on discorre la llum estan acabats, però les línies són essencials per poder treure rendiment a la infraestructura. Ara com ara solament és operativa la primera batejada com Boreas, una segona està pràcticament acabada i hi ha finançament per tenir llestes altres cinc abans de finals del 2013.
Font i fotografia: notícia de www.elperiodico.com de 8/06/2012