Un dia, un grup de nens van descobrir amb sorpresa durant una visita a l’Agència Tributària a Barcelona en el marc d’una campanya per donar a conèixer el sistema fiscal que «les txutxes també paguen IVA». I és que no hi ha pràcticament cap activitat, operació o servei que es lliuri del pagament d’impostos. Ni tan sols el crowdfunding o micromecenatge que tant s’ha posat de moda i amb el qual es financen col·lectivament projectes socials i culturals (des de llibres a discos o documentals).

La direcció general de Tributs afirma que les percepcions rebudes a través d’aquesta via de finançament s’hauran de declarar en l’impost de donacions per part del beneficiari. I, si a més existeix una contraprestació en forma de bé o servei, com sol ser habitual (per exemple l’entrega d’un llibre a qui hagi contribuït a finançar-lo), s’haurà d’aplicar l’IVA, si són activitats empresarials o professionals; o l’impost de transmissions patrimonials (si no ho són).

Es tracta de la primera resposta a una consulta vinculant sobre aquesta matèria a què ha donat resposta la direcció general de Tributs, explica Joan Pons, soci i director del despatx Linktax. A Espanya hi ha nombroses plataformes d’aquesta mena i amb diferents tipus d’especialitzacions, com Verkami, Goteo o Totsuma, entre moltes altres. En alguns casos s’especifiquen als potencials usuaris i mecenes les possibles implicacions fiscals, però molts dels seus usuaris les desconeixen. Hisenda ha aprofitat per deixar-les relativament clares.

«Als EUA aquesta modalitat de col·lectes o finançaments col·lectius existeix des de fa més temps i té la seva pròpia regulació», afirma Pons. A Espanya, davant les primeres preguntes plantejades a Hisenda, la primera reacció de l’Administració ha estat veure-hi una nova via de recaptació. En aquest cas beneficia essencialment les autonomies, que tenen cedits els impostos de successions i donacions i el de transmissions patrimonials (ITP). L’esperança d’alguns dels implicats és que tota aquesta qüestió es reguli a través d’una reforma de la llei de mecenatge. Alguna autonomia es planteja també algun tipus d’avantatge per a aquesta modalitat de finançament alternatiu.

En el cas que existeixi contraprestació s’ha de veure com haurà d’aplicar l’impost qui entrega el bé o servei als donants i com el liquida després al fisc. La consulta la va fer una treballadora autònoma que volia finançar d’aquesta forma un blog. En el seu cas es plantejava recompensar amb accés gratuït o amb un altre tipus d’obsequi els que hi fessin aportacions.

La direcció general de Tributs és molt clara: si no existeix contraprestació de cap mena són «operacions de caràcter lucratiu» entre persones físiques i, per tant, subjectes a l’impost de donacions. En cas contrari, l’operació «ja no tindrà caràcter lucratiu, sinó onerós». Després s’ha de gravar amb l’IVA o l’ITP. En qualsevol cas, el beneficiari haurà de declarar també a l’IRPF els ingressos com a activitat econòmica, i si és una persona jurídica (una entitat, associació o societat), en l’impost de societats.

Jurídicament, les aportacions dels mecenes es consideren un pagament a compte de l’entrega futura d’un bé, sempre que tinguin contraprestació, que és el més habitual. Encara que la consulta també parli de gravar amb l’ITP, al considerar-se una activitat econòmica, malgrat que no generi rendes, «la contraprestació en tot cas haurà d’estar sempre subjecta a l’IVA, cosa que és una complicació afegida», afirma Pons. Per fer-ho bé, el beneficiari del finançament haurà de gravar l’operació amb l’IVA i després podrà deduir-se’l. El problema és com. Això potser ho resoldrà una altra consulta vinculant.

Font: web elperiodico.cat