Investigadors de la UAB han aconseguit caracteritzar i cultivar per primer cop a Europa un bacteri del gènere Dehalogenimonas –que transforma certs compostos organoclorats tòxics en d’altres innocus-, el que obre les portes a la seva producció i aplicació a aqüífers contaminats.
Aquest gènere bacterià es va descriure fa relativament poc –al 2009- i fins ara només s’han aconseguit aïllar dos soques en aqüífers contaminats amb cloroalcans a Louisiana (Estats Units). Tot i que s’han identificat seqüències del seu genoma a diferents localitzacions geogràfiques, com a l’Oceà Àrtic, Mar Bàltic, Canadà, Xina, Alemanya, Hongria, Espanya, Taiwan o Estats Units, aquest és el primer cop que s’ha descrit la caracterització i el cultiu d’una Dehalogenimonas a Europa.
Es tracta d’un bacteri que només pot utilitzar compostos organoclorats com a font d’energia durant el seu procés de respiració, transformant-los en productes menys clorats, més biodegradables i, en alguns casos, innocus.
A partir dels sediments del riu Besòs i després de tres anys d’investigació, els investigadors han obtingut un cultiu bacterià estable i han demostrat la seva capacitat per transformar alguns dels hidrocarburs alifàtics clorats que es troben de forma freqüent als aqüífers, tals com l’1,2-dicloroetà i l’1,2-dicloropropà, en productes innocus com l’etè i el propè, respectivament.
Els investigadors també han utilitzat una tècnica analítica per determinar el fraccionament dels isòtops estables d’un d’aquests contaminants, que permet demostrar in situ que els bacteris contribueixen a la desaparició dels contaminants estudiats, distingint-la així d’aquella provocada per processos fisicoquímics d’origen natural – dilució del contaminant degut a pluges; adsorció a la matèria orgànica o la seva volatilització-.
L’obtenció del consorci bacterià obre les portes a la seva producció i posterior aplicació a aqüífers contaminats, mitjançant l’estratègia de bioaumentació, que consisteix en l’addició de bacteris amb capacitats catabòliques específiques per eliminar aquests contaminants. Tot i que aquesta tecnologia no ha estat utilitzada a Catalunya, es considera una tècnica madura amb centenars de casos d’èxit a Estats Units i Canadà.
Per continuar llegint la notícia, premeu l’enllaç.
FONT: UAB