La Xina s’ha consolidat com a una de les principals potències econòmiques i tecnològiques a escala mundial. El PIB per càpita xinès és dels que més ha crescut en les últimes dècades i l’eficiència del seu model de producció s’ha convertit en un referent a escala internacional. Aquest creixement ha despertat l’interès per la cultura laboral del gegant asiàtic, basada en la implicació i dedicació dels treballadors.
La feina com a deure familiar i col·lectiu
La cultura laboral xinesa és coneguda per la disciplina, la cultura de l’esforç i els llargs horaris de treball. Els treballadors entenen la seva feina com una part essencial de la seva identitat. A diferència de la cultura occidental, on treballar és un mitjà per gaudir de l’oci personal, a la Xina la feina és una qüestió de responsabilitat i honor familiar. Es dona molta importància a la jerarquia i es valora que els treballadors contribueixin a mantenir l’harmonia col·lectiva del seu lloc de feina.
Pressió empresarial
L’alta competitivitat del mercat laboral fa que molts treballadors acceptin horaris laborals exigents per mantenir l’estabilitat professional. Els empresaris busquen productivitat i exigeixen un compromís dels empleats que, en alguns casos, va més enllà de la mateixa jornada laboral.
Legislació laboral i límits reals
La legislació xinesa no s’allunya massa de la dels països occidentals (44 hores setmanals com a màxim), però la laxitud de l’Estat en aquest aspecte ha provocat que s’estenguin jornades que superen de llarg els límits establerts. Moltes empreses apliquen el sistema 996, que consisteix a treballar de 9 del matí a 9 del vespre, sis dies a la setmana. És una pràctica il·legal, però àmpliament estesa, fins i tot entre les grans empreses tecnològiques del país, que l’han adoptada com a horari de treball oficial. Molts empresaris asseguren que és una mesura imprescindible per a assolir l’èxit i la competitivitat global.
La cultura laboral de la Xina reflecteix un model centrat en la disciplina, l’esforç i el compromís dels treballadors. Entendre el seu model és imprescindible per valorar el desenvolupament econòmic del país en el marc d’un context laboral molt globalitzat i exigent.