La prima de risc espanyola s’apropa perillosament al punt de no-retorn. Ahir va tancar a 476,9 punts, però va arribar a tocarels 492,1 punts al llarg la jornada. De qui és la responsabilitat? “El mercat ha estat cruel amb Espanya i Itàlia pel tema grec i la possibilitat que el país surti de l’euro”, va contestar ahir Javier Ferrer,cap de la taula de deute públic d’Ahorro Corporación.
La pujada de la prima de risc la jornada d’ahir va ser de 27 punts, mentre que la italiana va escalar 24 punts, si bé es manté per sota de l’espanyola, a 424. Les xifres en què es mou ara la prima de risc serien impensables fa només uns anys, ja que es consideraven que eren nivells pròxim a una intervenció i un rescat per part de la Comissió Europea.
Segons dades de Bloomberg, el nivell assolit ahir és el màxim des de la tardor del 1995, fa ara quasi 17 anys. L’índex va superar, per tant, els màxims del novembre passat, un mes en què va tancar a 468,6. La diferència és que en aquell moment, la cotització del bo espanyol a 10 anys estava a 6,69%. Ahir, en canvi, va tancar a 6,23%. La raó és que ara la cotització del bo alemany és més baixa que al novembre. Per tant, encara que la cotització del bo espanyol sigui inferior la prima acaba sent superior. I és que la prima de risc no és res més que la diferència entre el bo espanyol i l’alemany que s’utilitza com a referència a tot Europa.
El professor de Control i Direcció Financera d’Esade, Jesús Palau, diu que “més que la prima de risc, l’important és que la cotització del bo estigui per sota del 7%, que és el tipus al qual realment es finança el Govern”.
Ahir es va saber que és entre el 3,09 i el 3,40%, ja que és el tipus que va haver de pagar ahir el Tresor espanyol per col·locar 2.192 milions en lletres a 12 mesos i 711 milions a 18 mesos.
Javier Ferrer reconeix que “si bé les subhastes d’ahir van tornar a trencar la barrera del 3% i això continua fent efecte en els comptes, el cert és que la mitjana de les emissions dels últims mesos és inferior”. Com mostra el gràfic adjunt, al març el cost de les emissions per a l’Estat va ser la meitat del que va haver de pagar ahir.
De forma gràfica, Jesús Palau calcula que “en una situació com l’actual, caldrien deu anys perquè l’Estat acabés pagant un 6% per finançar-se”.
Al marge de la qüestió grega i la seva permanènciaono a l’euro, els mercatsvan estar ahir molt pendents dels
efectes de l’enèsima reforma financera del Govern espanyol. Palau va indicar que “els inversors estan a l’expectativa de si els bancs necessitaran ajuts públics i quant i com afectarà el deute del país”.
Per tot el que s’ha dit anteriorment, els analistes i acadèmics es neguen a donar una xifra de prima de risc a partir de la qual és inevitable la intervenció d’un país i de la seva economia.
A més, Jesús Palau recorda que tant Espanya com els altres països afectats per la crisi ja fan tot el que la Comissió Europea els demana que facin, per la qual cosa “no és tant si s’està intervingut o no, sinó com
augmentarà el teu deute”.
Font i fotografia: notícia de La Vanguardia 15/05/2012