Investigadors de la UAB han desenvolupat nanopartícules que poden alliberar fàrmacs dins les cèl·lules. La tecnologia, batejada com a “nanopíndoles”, va ser llicenciada a l’empresa Janus Developments, al Parc Científic de Barcelona, que ha comprovat la tolerància a la seva administració in vivo. Els resultats es publiquen aquesta setmana a Advanced Materials.
Investigadors de la UAB han desenvolupat un nou vehicle per a l’alliberament de proteïnes amb activitat terapèutica. Es tracta dels anomenats “cossos d’inclusió bacterians”, nanopartícules insolubles i estables que normalment es troben a les bactèries recombinants. Tot i que aquests cossos d’inclusió han estat tradicionalment un obstacle en la producció industrial d’enzims solubles i de biofàrmacs, recentment han estat reconeguts com a contenidors de grans quantitats de proteïnes funcionals amb un valor directe en aplicacions industrials i biomèdiques.
L’equip de l’investigador de l’Institut de Biotecnologia i de Biomedicina de la UAB (IBB) Antoni Villaverde, en col·laboració amb el Centro de Investigación Biomédica en Red en Bioingeniería, Biomateriales y Nanomedicina (CIBER-BBN), ha demostrat el valor d’aquestes nanopartícules com a “nanopíndoles” naturals amb una gran capacitat de penetrar dins les cèl·lules i desenvolupar activitat biològica. El concepte de nanopíndola representa una nova i prometedora plataforma per a l’administració de fàrmacs en medicina i il·lustra l’enorme potencial, encara per explorar, dels materials microbians en medicina.
Els investigadors, en un estudi multidisciplinar a la UAB liderat per la Dra. Esther Vàzquez, han empaquetat quatre proteïnes amb diferent utilitat terapèutica, en les nanopíndoles experimentals, els cossos d’inclusió de la bactèria Escherichia coli. Han posat en contacte les bactèries amb cultius de cèl·lules de mamífers sotmeses a condicions similars a les que tindrien en una patologia clínica real, cèl·lules “malaltes” poc viables, i han aconseguit recuperar la seva activitat.
Un cop llicenciada la tecnologia a Janus Developments, s’ha comprovat la tolerància de la seva administració in vivo, experiments que ha realitzat la investigadora de la UAB Ester Fernández. Els resultats i la descripció detallada de les “nanopíndoles” han estat publicats aquesta setmana a la prestigiosa revista Advanced Materials.
La recerca multidisciplinària ha implicat investigadors de l’IBB, del Departament de Genètica i de Microbiologia i del Departament de Biologia Celular, de Fisiologia i d’Immunologia de la UAB, del CIBER-BBN, el CIBER-EHD (Centro de Investigación Biomédica en Red en el Área temática de Enfermedades Hepáticas y Digestivas), de l’empresa Janus Developments, de la Leibniz University de Hannover (Alemanya) i del Helmholtz Centre for Infection Research (Alemanya).
Font: notícia de www.uab.es 13/03/2012