Sembla que els emprenedors, sobretot els del món digital, són només joves brillants amb set d’èxit. Però cada vegada més professionals amb molta experiència decideixen provar sort pel seu compte.

Lluny dels estereotips de la televisió, del cinema o fins i tot d’Internet, els emprenedors no són només joves amb ganes de menjar-se el món. L’experiència també és un grau. Als Estats Units, la major part dels empresaris d’èxit en els sectors de més ràpid creixement munten les seves companyies amb els 40 anys ja complerts. I no ho fan per necessitat, la majoria, segons un estudi de la Universitat de Duke, afirma que el que volia era deixar la seva companyia i treballar pel seu compte.

A Espanya, els professionals de més de 50 anys que es converteixen en empresaris cada dia són més. Segons l’informe Global Entrepreneurship Monitor 2011 (GEM), els majors de 45 anys han engegat el passat any més de la quarta part de les noves empreses (26%), mentre que un any abans havien estat el 19%. En la fase de consolidació de les noves empreses els emprenedors en aquesta franja d’edat són més de la meitat, el 56%. L’edat mitjana dels emprenedors a Espanya va en augment i s’ha situat ja en més de 38 anys.

Al nostre país conviuen dues realitats: d’una banda, un bon nombre de treballadors s’han apuntat a la fórmula de l’autoocupació per necessitat, més que vocació, davant la difícil situació del mercat laboral.

Per un altre, la dels professionals altament qualificats que han arribat a llocs directius en les seves trajectòries i en un moment donat decideixen aprofitar per a si mateixos la seva experiència, coneixement, xarxa de contactes i el matalàs financer que han acumulat, engegant el seu propi negoci. “Hi ha un gran talent desaprofitat, per exemple, en el sector de les grans consultores”, afirma José Manuel Casado, que va deixar la seva posició de soci en Accenture amb 52 anys per crear la seva pròpia signatura, 2C Casado Consulting.
També en el sector financer s’ha viscut, i sembla que se seguirà vivint, una situació similar. Immobiliàries que venen pisos embargats per la banca, consultores que orienten als bufets d’advocats en assumptes financers o assessories en banca d’inversió i gestió d’actius o en canvi de models de negoci, són algunes de les empreses creades per antics professionals del sector financer que s’estableixen pel seu compte.

Paco Gimena, un exdirectiu del sector turístic ficat a business angel i emprenedor als seus 51 anys, afirma que “sóc l’enveja dels meus amics, que em diuen que he rejovenit. I m’estic trobant cada vegada més persones amb experiència que estan cansades d’una gran organització i tenen la valentia de deixar el seu lloc, al que et lliga moltes vegades un bon salari, per posar-se a treballar pel seu compte”.

Pilar Jericó, sòcia directora de Be Up, pensa que estem perdent molta capacitat professional en les empreses amb el criteri d’enaltir la joventut i pensa que emprendre és una de les possibilitats per als majors de 50 anys per aprofitar el seu futur laboral.

El mite de l’edat en Silicon Valley
En la creixent economia digital que està determinant el món dels negocis, sol associar-se la imatge dels emprenedors d’èxit amb la de joves molt brillants i precoços que van trobar la pócima màgica a molt primerenca edat i es van convertir ràpidament en multimilionaris al mateix temps que aparcaven o abandonaven els seus estudis en prestigioses universitats.

Aquí estan les populars històries personals de Marc Zuckerberg, creador i president de Facebook amb només 19 anys i que es va convertir en el multimilionari més jove de la llista de fortunes mundials que publica anualment la revista Forbes.

El venerat Steve Jobs, cofundador de la fàbrica d’èxits Apple, recentment mort. Aquest cèlebre californià va engegar aquesta empresa avui multimilionària al costat d’un amic de l’adolescència, Steve Wozniak, en el garatge de la seva casa amb només 21 anys i després d’haver abandonat els seus estudis.

Zaryn Dentzel, un dels cofundadors de Tuenti, la principal xarxa social d’origen espanyol. Un altre californià que va arribar amb 15 anys a un poble d’Extremadura en un programa d’intercanvi per aprendre espanyol, i als 23 va acabar muntant aquesta xarxa adquirida per Telefònica per 72 milions d’euros.

També Bill Gates i Paul Allen van fundar Microsoft quan tenien 20 i 22 anys respectivament. Michael Dell va crear la multinacional que porta el seu cognom als 22.

No obstant això, aquí està també el cas de Arianna Huffington, que va fundar el seu innovador Huffington Post als 54 anys, per exemple. A pesar que els joves cerebritos dominen la primera plana mediàtica, la major part dels emprenedors d’èxit en dotze sectors de ràpid creixement van engegar les seves companyies havent aconseguit ja els 40 anys, segons un estudi coordinat per Vivek Wadhwa, director del Center for Entrepreneurship and Research Commercialization de Duke University i columnista de The Washington Post.

En aquesta investigació s’han analitzat més de 500 casos d’empresaris d’èxit a Estats Units: hi havia el doble d’emprenedors amb 50 anys que amb 25, i també doblegaven els de 60 anys als de 20, posant en qüestió el mite del jove en el seu garatge de casa.

 

Font: notícia de www.expansion.com 02/04/2012