I si en lloc d’una Torre Eiffel en miniatura ens portéssim com souvenir una fragància que concentri l’aroma de París? Quantes vegades hem passejat per un carrer molt comercial i hem detectat una botiga per la seva olor abans de veure-la? En aquest terreny és on juguen empreses com Akewuele: el màrqueting sensorial.
Dins d’una dinàmica tan de moda i en auge els últims anys, l’equip de l’empresa catalana Akewuele, ubicada a Cerdanyola del Vallès, ha impartit un taller sobre màrqueting olfactiu als alumnes del Màster en Comunicació Corporativa a la Facultat de Ciències Socials i de la Comunicació de la Universitat del país Basc. El màrqueting olfactiu és una innovadora i exitosa eina comercial que cerca estimular els clients per mitjà de l’olfacte, per tal d’associar els valors i sentiments d’una marca i el seu aroma. Es tracta d’una de les tècniques més complexes i avançades en el que coneixem com a màrqueting sensorial i una de les més efectives. “L’olor es recorda per a tota la vida”, diu un dels seus lemes.
‘Akewuele’ va ser la primera empresa que va introduir aquest mètode comunicatiu a Espanya, dissenyant l’aroma corporatiu del Partit Socialista de Catalunya, el que va suposar un ‘boom’ mediàtic dins i fora del país.
La seva projecció internacional es va produir quan el Grup Inditex va trucar a la seva porta i a partir d’aquest moment van començar a treballar amb grans multinacionals com BMW, McDonald ‘s o Adidas. També van dissenyar diverses fragàncies per a la ciutat de Barcelona, i avui en dia són l’empresa més potent d’Espanya en aquest sector i una de les més punteres internacionalment.
El seu fundador, Albert Majós, assegura que quan va sorgir la idea, fa 8 anys, va ser un fracàs. Van començar venent unes capsetes que contenien un missatge i una aroma al seu interior. “De 21.000 que vam produir, crec que arribem a vendre una”, recorda Majós en una entrevista amb Efe.
Malgrat el reeixit de la proposta, el món del màrqueting i la publicitat encara no ha assumit el “neuromarketing” -Centrar més en les reaccions del cervell que en el que transmet el consumidor- com a complement molt útil a l’hora de vendre i transmetre el missatge i els seus objectius de forma idònia. “A la publicitat li costa molt obrir-se. Segueixen amb la seva metodologia tradicional de l’anunci en què innoven, però han de donar el salt a alguna cosa més sensorial”, reconeix Majós.
Les empreses que han decidit prendre aquesta via menys clàssica i moderna de comunicació han tingut pressa i han cregut que el màrqueting olfactiu seria la clau per tenir més vendes, quan no és sinó “un reforç, un element important però no la solució”, aclareix Majós.
Cal tenir en compte que en el màrqueting olfactiu treballen a al mateix temps dues àrees radicalment diferents: la ciència i la comunicació. “És un procés químic molt complex i costa trobar una fragància rodona de principi a fi”, declara a Efe Silvia Ravetllat, perfumista de Akewuele. Al contrari que altres productes o serveis, en la nostra societat no tenim la cultura i els coneixements suficients per opinar sobre aromes i fragàncies. Ravetllat assenyala que “és molt difícil encertar quan el client no sap el que vol”. “Hi ha clients que tenen molt coneixement sobre olors i fragàncies i saben el que volen transmetre, el que ens facilita molt la feina” confessa Majós.
De la mateixa manera que Roma no es va fer en un dia, una aroma no s’associa a un producte al minut de sortir al mercat. El procés pel qual l’odotip -un logotip olfavtiu- s’ancora en el nostre cervell és un camí llarg i tortuós. “No existeix l’aroma concret per a una marca, cal temps perquè aquest romangui com a referència i el associem al producte”, declara Albert Majós.
L’èxit que ha trobat Akewuele convida a pensar que empresaris i emprenedors iniciïn una carrera dels aromes i inundin el mercat de grups que prestin aquest tipus de serveis. Per Majós, la clau resideix en “posicionar-se i diferenciar-se”. Amb els aromes “es pot induir a la compra” i les vendes es reben amb candeletes, més en els temps que corren i en un sector tan ampli i complicat com la publicitat.
Font: web La Vanguardia