Foment del Treball, Pimec i Cecot analitzen l’estat actual de l’accés al crèdit actual per al teixit empresarial català

Darrerament el Banc Central Europeu (BCE) ha engegat mesures d’estímul a l’economia que, entre d’altres, pretenien facilitar l’accés al crèdit de les empreses. Aquest precisament ha estat un dels grans cavalls de batalla d’aquesta crisi econòmica que les empreses han hagut de superar.

També aquest dimarts s’ha conegut, a través d’un informe elaborat per la consultora DBK Informa, especialitzada en anàlisis de sectors, que en 2015 s’espera la recuperació d’una tendència positiva en la inversió creditícia a empreses. Les conclusicons del document, a les quals ha tingut accés VIAempresa, confirmen que donades les millors perspectives d’evolució de l’economia i la inversió empresarial, “s’estima un creixement del 2-3% en aquesta magnitud, fins a aconseguir els 350.000 milions d’euros”.

Tanmateix, amb indicis de veure llum al final del túnel, VIAempresa ha preguntat sobre la qüestió a algunes de les patronals més representatives del país. Foment del Treball, Pimec i Cecot coincideixen que la situació ha millorat, però que encara hi ha feina per fer.

La situació creditícia

David Garrofé, secretari general de Cecot, explica que segons les dades recollides en una enquesta pròpia recent, “les grans empreses i la majoria de les mitjanes no presenten problemes de finançament. El que necessiten fins ara, l’estan trobant. El problema es manifesta bàsicament en la petita i la microempresa. Hi ha un 25% d’aquestes empreses que no tenen el finançament que voldrien”.

En aquest sentit, l’estudi de DBK Informa assegura que és previsible que el major dinamisme del crèdit empresarial es produeixi en el segment de les pimes, “on les principals entitats bancàries estan desenvolupant noves estratègies comercials amb la finalitat d’incrementar el negoci i el marge de rendibilitat”, apunta l’informe.

Des de Pimec, el seu director del Departament de Finançament, Fran de la Torre, assegura que “el crèdit ha anat obrint l’aixeta gràcies a les dotacions pressupostàries tan d’Europa com dels governs. Però qui realment se n’ha beneficiat són les empreses que no en necessiten o que estan en situació òptima, que són una minoria en el sector de la pime”.

Per de la Torre, “la majoria d’empreses que necessiten finançament en el seu dia a dia per cobrir les necessitats de circulant continuen tenint les mateixes dificultats que abans de les mesures del BCE”.

És per això que confessa que “rebem aquestes mesures d’una manera molt escèptica. Som a peu de carrer i veurem si arriba o no”. Els productes europeus, assegura, “sí que han millorat les condicions de crèdit, però per a les empreses amb situació òptima. Ens preocupa com resoldre el cas de les altres”.

Salvador Guillermo, director d’Economia de Foment del Treball, destaca que “la manca de crèdit ha estat una àncora per fer més intensa la recuperació”. Creu, però, que la situació s’està capgirant. “No es regalen crèdits com abans, però els bancs s’han adonat que la rendibilitat al sector públic és molt baixa i hi ha una major predisposició a concedir crèdits un cop s’ha sanejat el sector”.

Reduir la dependència del crèdit bancari

“Hem de buscar mecanismes per augmentar recursos propis de les empreses per ajudar a tenir un apalancament financer més baix”, destaca Guillermo des de Foment. La voluntat de reduir la dependència del crèdit bancari és comuna entre les tres patronals. “Des de Pimec ja fa anys que ajudem l’empresa a trobar el millor finançament, i buscar alternatives al bancari”, diu Fran de la Torre; que assegura que “des de la crisi la relació amb les entitats financeres no ha acabat de funcionar correctament”.

David Garrofé, des de Cecot, celebra que tot i que la dependència del crèdit bancari segueix per sobre de la mitjana europea, aquesta es va reduint. Una tendència forçada per la dificultat d’accedir-hi, fet que ha provocat que “molta gent s’espavili per buscar un altre tipus de finançament. Això és molt bo, perquè les empreses estaran més autofinançades”.

Model bancari

Sigui com sigui, l’aixeta bancària seguirà sent clau per al desenvolupament empresarial. Garrofé adverteix que “la majoria d’empreses es queixen que el preu del crèdit ha pujat i que les garanties que han de posar són superiors”.

Al seu entendre, “venim d’un entorn on la taxa de morositat bancària ha anat pujant fins a xifres de dos dígits; i això ha fet que els bancs demanin més garanties. Això es fa especialment sensible a les micro i a les petites”.

Des de Cecot lamenten que “la cultura financera de crèdit de la banca espanyola està molt basada en la garantia, i molt poc en el projecte i l’equip promotor”. Per Garrofé, “tenim poca tradició i cultura de risc i d’anàlisi de projecte”.

De fet, critica que “hi ha poca gent al sector financer que sàpiga analitzar un projecte empresarial per saber si és viable o no. Durant una dècada no ho han fet, i tota una generació de joves que van entrar al sector financer no van haver d’analitzar cap operació perquè totes s’aprovaven”. Així doncs, segons el dirigent de Cecot, “probablement operacions viables no s’estan fent perquè ningú gosa avalar-les”.

Des de Pimec es fa una anàlisi semblant. Fran de la Torre reclama “un canvi en les entitats financeres, en el model de gestionar el seu negoci. Haurien de posar a primera línia gent amb més capacitat d’analitzar negocis que no de traslladar sol·licituds”.

Malgrat tot, Salvador Guillermo, de Foment, té clar que “ningú pot esperar que els hàbits dels bancs canviïn d’avui per demà”. Assegura que “el sistema bancari espanyol sempre ha fet més confiança a les garanties que al projecte. Això no treu que el pes del projecte cada cop agafi més força”. En aquest sentit, conclou, un major autofinançament de les empreses pot donar una empenta a aquesta tendència, com passa al sistema anglosaxó.

Font: web VIAEMPRESA