Les dades obertes, més enllà de fomentar la transparència d’organismes públics i privats, són una font d’oportunitats empresarials
Open data. Un concepte cada cop més en boga, però encara borrós per a molta gent. La definició és senzilla: posar a l’abast de la societat, de manera lliure i gratuïta, totes aquelles dades públiques que no estan subjectes a restriccions legals. És una corrent amb un fort component ideològic, que vol promoure la transparència de governs i administracions públiques i enfortir així la participació ciutadana. Però s’ aplica a moltes altres esferes i, malgrat que la majoria d’emprenedors ho desconeixen, també és molt útil en el camp dels negocis. Alguns ja se n’estan aprofitant.
Cada cop són més les administracions i organismes que aposten per l’open data. La Generalitat de Catalunya, a través del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), ha impulsat un catàleg de dades públiques perquè ciutadans i empreses les reutilitzin. Observatoris d’activitat econòmica, dades comercials i turístiques, ús d’infraestructures i vies de transports, oferta d’allotjament, estadístiques laborals per sectors, imatges… “La promoció de l’open data aporta transparència, però també és una matèria prima que pot generar nous entorns de negoci”, destaca Jordi Escalé, director del CTTI. Marc Garriga, impulsor de l’empresa DesideDatum (@desidedatum) i un dels principals experts en dades obertes a Catalunya, constata que “qualsevol negoci empresarial, sigui del sector que sigui, es pot beneficiar de l’open data”. Són dades d’accés obert gratuït, i permeten tot tipus d’usos comercials. Garriga defensa que la seva proliferació “pot ajudar de manera clara a fer més eficient la teva empresa”.
Exemples d’empreses amb Open Data
De quina manera? Millor explicar-ho amb exemples. Un dels que ha fet fortuna entre els promotors de l’open data, senzill però molt il·lustratiu, és el d’una cafeteria de l’estació d’autobusos interurbans de Boston, els gestors de la qual es preguntaven com augmentar el temps d’estada dels clients a l’interior de l’establiment. L’autoritat del transport metropolità de la capital de Massachussets ofereix com a dada pública la geolocalització en temps real de tots els autobusos de la seva xarxa, que permet saber si arriben a l’hora o acumulen retard, més enllà dels horaris oficials. La cafeteria ha instal·lat al seu local panells informatius que transmeten en viu aquesta informació; així els clients s’assabenten si han de marxar corrent cafè en mà o bé poden esperar cinc minuts més a la barra (i potser acompanyar la beguda amb una pasta, i augmentar així el seu consum al local).
Hi ha línies d’actuació similars, com els de les empreses asseguradores de països escandinaus (model a seguir en la cultura de l’open data) que empren les dades públiques dels serveis de meteorologia per afinar les seves pòlisses. “En la majoria de casos les dades públiques no són la base del negoci ni del producte, però si un complement que, ben usat, pot millorar-lo i fer augmentar les vendes”, destaca Garriga. Malgrat que l’ús d’Open Data s’associa sobretot a les TIC, el fundador de DesideDatum defensa que tots els sectors se’n poden beneficiar. “He rebut consultes d’empreses de control de plagues, molt interessades en què es fessin públiques dades municipals sobre els barris més afectats per rates, escarabats o tèrmits”. L’open data afavoreix especialment les pimes, que se’n poden aprofitar quan sovint no tenen prou estructura per generar informació pròpia a partir d’enquestes i estudis sobre el terreny.
Recopilar i filtrar
Però les dades obertes no tan sols serveixen com a punt de suport per a l’activitat empresarial: n’hi ha que les ubiquen en el cor del seu model de negoci. Un dels casos més fructífers és Euroalert, una web que recopila els concursos públics, adjudicacions de contractes i licitacions internacionals de tots els països de la Unió Europea. Exercir de filtre de dades públiques, com fa Euroalert, és una via de negoci per als propis promotors de la idea, que alhora ajuden a impulsar l’activitat d’altres empreses.
La proliferació de dades públiques donen peu a models de negoci dedicats a recopilar-les, filtrar-les i jerarquitzar-les, “fins i tot sense necessitat de generar dades pròpies, sinó gestionant les ja existents”, matisa Escalé. Aquest concepte es pot aplicar a portals tan populars com Tripadvisor, la web de viatges amb informació d’hotels, restaurants i atraccions turístiques. “Combinen dades internes de la pròpia empresa amb dades extretes d’altres fonts i una gran part d’informació aportada pels propis usuaris amb els seus comentaris”, destaca el director del CTTI. Els creuaments de dades procedents de fonts múltiples generen nous “ecosistemes”, tal i com els defineix Escalé, que “són capaços de transformar els estatus de relació entre individus i col·lectius”.
Font: web viaempresa