Ho ha fet un equip internacional d’investigadors amb participació de la UAB i de l’IRTA-CReSA. El treball, publicat a Science, mostra que vacunar els animals redueix significativament la quantitat de virus causant de la síndrome respiratòria d’Orient Mitjà (MERS) que excreten pel nas, el que ajudaria a evitar la seva propagació.

Una recerca internacional amb participació de la Universitat Auònoma de Barcelona (UAB) i el Centre de Recerca en Sanitat Animal (IRTA-CReSA), ha dissenyat una vacuna que s’ha mostrat eficaç en dromedaris enfront del coronavirus (CoV) causant de la síndrome respiratòria d’Orient Mitjà (MERS per les sigles en anglès). La vacuna podria reduir el contagi entre animals i d’animals a humans, en reduir significativament l’excreció nasal del virus, i ser provada per a la protecció de les persones amb major risc de contraure la infecció per aquest virus.

La recerca, coordinada pel Centre Mèdic Erasmus (Rotterdam, Holanda), ha estat publicada a Science i hi han participat Joaquim Segalés, professor del Departament de Sanitat i Anatomia Animal de la UAB i investigador adscrit a l’IRTA i Albert Bensaid i David Solanes, investigador de l’IRTA i responsable de la Unitat de Biocontenció de l’IRTA-CReSA, respectivament, juntament amb el personal tècnic de la Unitat de Biocontenció.

Els dromedaris i camells actuen com a reservois del MERS-CoV, un coronavirus que s’allotja en les seves vies respiratòries superiors -nas, laringe, faringe i tràquea-. Els animals generalment desenvolupen una afectació lleu -que en alguns casos cursa amb mucositat abundant- i solen ser portadors del virus, suposant un risc elevat de contagi tant per a altres animals com per als humans. El contagi dels animals a les persones -zoonosi- sembla produir-se a través de les secrecions nasals dels animals, per contacte o via aerògena. La majoria de casos humans amb els símptomes d’un refredat comú, es tracta d’una malaltia altament perillosa, donat que en un 35% dels casos provoca la mort.

Per a seguir llegint la notícia, premeu l’enllaç.

FONT: UAB