Investigadors de la UAB i la UAM han coordinat, a escala estatal, el projecte “Nens (0-8) i tecnologia digital”, un estudi comparatiu a escala europea que analitza com els menors, principalment d’entre 6 i 7 anys, utilitzen internet i els nous dispositius digitals en l’àmbit familiar.
Segons l’estudi, la tauleta digital i la televisió són dos dels dispositius preferits pels nens a aquesta edat. Els utilitzen principalment per a l’entreteniment: jugar, veure vídeos i dibuixos animats i, amb menor freqüència, llegir llibres digitals. Encara que algunes escoles ja utilitzen dispositius digitals, no es requereix que els nens els facin servir a casa per a tasques escolars i, en qualsevol cas, el seu ús a la llar no es vincula amb tasques educatives.
L’estudi mostra que els nens fan servir les tauletes i la televisió de manera autònoma, sota regles establertes pels adults, mentre que els ordinadors o els telèfons mòbils s’utilitzen de manera molt més limitada i sota supervisió. Molts pocs nens tenen mòbil operatiu a aquestes edats, encara que se’ls deixa utilitzar mòbils en desús sense targeta SIM ni Wifi, i tampoc fan ús de xarxes socials.
Segons els investigadors, als adults els sembla que els nens aprenen pel seu compte a utilitzar els mitjans digitals, observant els pares i altres familiars (especialment els cosins). Tot i així, necessiten ajuda per instal·lar i configurar els dispositius, i els pares controlen què s’instal·la en els dispositius. Els investigadors consideren important estudiar més a fons la manera com els nens aprenen a usar els dispositius i quin rol té l’observació dels altres per part dels nens, el joc amb els altres o la mediació exercida per part d’altres.
Entre els beneficis que assenyala l’informe hi ha el que els pares perceben l’accés primerenc a la tecnologia com a un procés de familiarització i de preparació de cara al futur, ja que aquests dispositius necessàriament formaran part de les vides (escolars, socials i laborals) dels seus fills. Quant als riscos, s’esmenta que els menors poden estar exposats a continguts inapropiats (com poden ser sexe, violència o llenguatge explícit) en el transcurs de les seves activitats en línia, tot i que s’especifica que cap família ha patit experiències especialment negatives per part d’algun dels seus membres, i algunes famílies no veuen efectiu l’ús de filtres de control parental.
Els investigadors recomanen fomentar l’autoregulació de l’infant en l’ús de les tecnologies. No obstant això, argumenten que es necessita més investigació sobre aquest aspecte ja que, atès que l’ús que el nen fa de la tecnologia és principalment lúdic, supervisar-lo i regular-lo per part dels pares suposa regular el joc infantil, que tradicionalment ha estat un domini autònom en la infància, on la intervenció dels adults es veu sovint com a una interferència. També recomanen buscar estratègies alternatives a limitar la connectivitat en línia per al control de l’ús dels dispositius digitals, ja que amb això es limita la quinta essència d’aquests dispositius i s’endarrereixen les experiències en línia dels nens. Una tercera recomanació dels investigadors rau en fomentar experiències digitals on participi tota la família, amb la finalitat de limitar (sense excloure) l’ús individual.
La investigació s’ha basat en un estudi pilot qualitatiu previ que va implicar a setanta famílies de sis països europeus i va establir una metodologia de recerca basada en entrevistes a nens i als pares de família.
El projecte “Nens (0-8) i tecnologia digital”, està coordinat per Cristina Aliagas (Universitat Autònoma de Barcelona) i David Poveda (Universidad Autónoma de Madrid) a escala estatal. El projecte europeu, coordinat per la Comissió Europea, el Joint Research Center, i l’Institut de Protecció i Seguretat dels Ciutadans en el marc del projecte institucional ECIT (Empowering Citizen ‘s rights in Emerging ICT), s’ha dut a terme simultàniament a 19 països (Alemanya, Bèlgica, Bulgària, Xipre, Croàcia, Dinamarca, Eslovènia, Espanya, Finlàndia, Itàlia, Letònia, Malta, Noruega, Països Baixos, Portugal, República Txeca, Romania, Rússia i Regne Unit) per mitjà de 37 institucions participants des de l’any 2014.
Font: web UAB