La leucèmia mieloide aguda és una malaltia molt heterogènia el tractament habitual de la qual és molt agressiu i amb efectes secundaris severs. En la recerca d’un nou fàrmac més eficaç, investigadors del CIBER de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN) han demostrat l’eficàcia d’una nanopartícula de creació pròpia que bloqueja la disseminació de les cèl·lules leucèmiques en models animals de leucèmia mieloide aguda i que ataca directament les cèl·lules tumorals sense danyar les sanes, minimitzant els efectes adversos.
Els resultats d’aquesta investigació, amb la participació dels grups del CIBER-BBN a l’Institut d’Investigació de l’Hospital de Sant Pau – IIB Sant Pau (Ramon Mangues, Isolda Casanova i Víctor Pallarès), el Departament de Genètica i Microbiologia i l’Institut de Biotecnologia i Biomedicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (Antonio Villaverde i Esther Vázquez) i l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, han estat publicats a la revista científica internacional Journal of Hematology and Oncology.
La nanopartícula dissenyada és capaç d’internalitzar en les cèl·lules leucèmiques a través del receptor CXCR4 i eliminar-les. A més, també ha demostrat la seva capacitat de bloquejar la disseminació de les cèl·lules leucèmiques en un model animal de ratolí sense produir cap tipus de toxicitat ni efecte advers. Per tant, aquest fàrmac dirigit a les cèl·lules leucèmiques podria ajudar els pacients de LMA que no poden ser tractats amb els fàrmacs actuals per la seva alta toxicitat, com aquells d’avançada edat o amb altres característiques no favorables al tractament convencional.
Ramón Mangues explica a més que “també es podria tractar aquells pacients que han desenvolupat resistència als fàrmacs o els que han patit una recaiguda després de ser curats, ja que les seves cèl·lules leucèmiques tindrien una alta expressió del receptor CXCR4, diana del nanofàrmaco. Per tant, hi ha un ampli espectre de pacients que podrien beneficiar-se d’aquest nou tractament tenint aquests resultats una gran rellevància clínica si es confirma la seva efectivitat en futurs assajos clínics”.
Font: https://www.uab.cat